BARCELONA, C/Ferlandina 39, suckers!

Jesús Crist. En una època on la idea del grup de música fet a casa (no a Catalunya, em refereixo fet en una habitació) per una sola persona és el pà de cada dia me la fot ben dura que apareguin propostes com AUTODESTRUCCIÓ. Normalment aquests grups casolans se centren sobretot a crear una idea de producció molt concreta, deixant de banda, tot sovint, la idea de generar cançons. Me la fot molt dura que el Càndid hagi decidit fer un putu grup de hardcore melòdic tot sol. Vui dir, estem a l’any 2012 a qui collons li importa el hardcore melòdic? A ningú, i es per això que AUTODESTRUCCIÓ és increïble. És brutal com aquest disc ens diu “Ei nanos, ho havieu oblidat però el hardcore melòdic és la puta hòstia recollons”. I recollons hòstia puta, és veritat. Recordo tenir 15 anys i estar absolutament flipat amb tots els grups d’aquest gènere i recordo que em donàven una força que pocs més grups m’han transmès. Després el temps passa i el gènere es menysprea absolutament, deixant-lo al nivell de la merda, com si només pogués ésser apreciat durant una etapa adolescent, quan el cervell encara no pot discernir el que és bò del que és una puta basura. És per això que trobo absolutament genial reivindicar aquest estil de música, sobretot ara, quan més fora de lloc està. I sobretot perquè el disc té cançons collonudes i li suda absolutament com collons ha de sonar.

Diuen que en directe són una maquina de matar.
  • 17 October 2012
  • 5